Regidor delegat: Pepe Salazar

 

Carnestoltes

8919563-mascaras-de-carnaval-y-confeti-de-colores-diferentes

 

Després que al s.XVIII s’abolira el costum de disfressar-se i emmascarar-se, es recuperaren els Carnestoltes a Oliva a finals del segle XIX amb les primeres manifestacions populars cobrint-se les gents de farina, arrossegant fileres de pots, llaunes, cassoles, etc.

En els darrers anys, els actes més destacats estan especialment adreçats als més menuts. Així tenim el ball de disfresses i les cercaviles de les escoles, i l’espectacle infantil que organitza el departament de Festes a la plaça de la Bassa.

Les falles

Les falles són magnífics monuments fets de cartó i fusta que representen, carregades d’enginy i humor, les escenes més còmiques i alhora crítiques de la societat valenciana. Els ninots són la caricatura de polítics, artistes, futbolistes, presentadors de televisió…, en definitiva, de personatges populars i mediàtics que ens són presentats burlescament.
Falles infantils i majors són premiades per la seua gràcia i enginy, pel seu bell i artístic colorit i per la monumentalitat de llurs caricaturesques escultures. Les falleres llueixen els vestits regionals de rica tela i colors vius sempre envoltades de la millor música de bandes valencianes i d’espectacles de llums i pirotècnia coneguts arreu del territori com a mascletaes.
La nit de sant Josep, dia 19 de març, després de quatre dies de festa, cremen els monuments en una nit màgica on el foc és el protagonista principal, l’element purificador que prepara el poble per a l’arribada de la primavera. La reina del foc de cada comissió encén en flames el seu monument i dóna fi a les festes més emblemàtiques de la nostra terra.

Setmana Santa

La setmana Santa a Oliva és una fita imprescindible amb l’espiritualitat. La festa comença el Divendres de Dolors quan una processó encapçalada per les confraries de la mare de Déu dels Dolors i la Pietat recorren el raval en viacrucis.

Diumenge de Rams, el poble s’ompli de palmes i ja es poden comprar les mones de pasqua, una herència gastronòmica d’arrels àrabs.

El Divendres Sant, de matinada, milers de persones es concentren a la muntanya de Santa Anna per assistir al Via Crucis, reproducció del calvari de Jesucrist. La bellesa de l’alba, el magnífic paisatge, les imatges que s’albiren, els càntics i pregàries provoquen una sensació gran d’emoció entre els presents.

Al vespre hi ha el Desenclavament, una representació lírico-teatral que es remunta al segle XVII, i que precedeix la principal processó, la del Sant Soterrament.

Diumenge de Resurrecció totes les confraries es reuneixen al passeig acompanyant la Mare de Déu, i Jesucrist en el famós encontre. Quan les dues imatges es troben, un munt de coloms acoloreixen el cel i els confrares llancen caramels per festejar el goig de la Resurrecció. 

Fira de fires

_MG_2930 baixa resolucióAntigament a Oliva la fira era una reunió anual de mercaders i negociants de tota mena que es realitzava per fer vendes i intercanvis comercials. Les noves formes d’intercanvis econòmics han fet que desaparegués la seua funció comercial, d’aquesta manera la part de festa i diversió que l’acompanyaven s’ha convertit hui dia en el principal motiu de la fira.
El tio de la Porra dóna començament a les festes d’Oliva. Ell i la seua xaranga, tots disfressats, recorren les escoles d’Oliva donant la bona nova als xiquets que s’ha acabat el curs i comencen les festes. Durant una setmana mercats, fires d’artesania, d’atraccions, del motor, paradetes gastronòmiques de les diferents associacions del poble, espectacles diversos per a grans i menuts…, tots omplin els carrers del poble per festejar el començament de l’estiu.

_MG_2940 baixa resolució

_MG_0281 baixa resolució

 

 

 

 

 

 

 

Moros i cristians

La tercera setmana de juliol, tots els anys, moros i cristians envaeixen Oliva. La festa arranca dijous amb el pregó de festes a la plaça de l’Ajuntament, el convidat proclama l’inici de les festes. Cada filada torna llavors en cercavila cap a la seua càbila per preparar la Nit del Putxero. És la nit que les càbiles s’obrin als forasters i tothom s’hi pot apuntar a tastar un bon putxero. Després de sopar, a mitja nit, molts veïns de la ciutat ixen en cercavila i sense disfressar.
El divendres al vespre desfilen els cristians en una entrada carregada de llums i colors, de músiques enèrgiques i rítmiques. Oliva es cristiana. A la nit, mentre s’esperen el desembarcament hi ha orquestra a la platja de la Mitja Galta on, per fi, les tropes àrabs atraquen vora mar, és l’hora del desembarcament. Tot un seguit de trons i arcabussos omplin el matí de soroll i lluita.
El dissabte es pot contemplar l’esplendorosa entrada mora, amarada de vestits exòtics i marxes mores.
I finalment, diumenge arriba la reconquesta. A la vesprada hi ha l’entrada dels xiquets i després, tot seguit, cristians i moros es concentren davant del castell, al passeig, i batallen en una lluita d’arcabussos. La victòria cristiana anuncia l’esperada reconquesta.

Festes patronals

Sant Vicent

Sant Vicent baixa resolució

 

 

 

 

 

 

 

Festes del Santíssim Crist de Sant Roc

P1020168

 

Les festes del Crist de sant Roc se celebren des del segle XVII, temps en què els moriscs foren obligats a convertir-se al cristianisme.

El pregó, amb els festers vestits com antigament, anuncia la festa per tota la ciutat. A la capella del Crist, considerada joia del Barroc per la simbologia i bellesa de les pintures que cobreixen la seua volta central se celebra la novena. Al carrer hi ha festa per a tots i es poden admirar els monuments florals de les Creus de Maig que omplin els carrers d’Oliva. Se’n poden admirar desenes, diferents i originals, per tots els barris. La festa finalitza amb una solemne processó en honor al Santísssim Crist que recorre els carrers dels antics barris d’Oliva, el raval i la vila.

 

Mare de Déu del Rebollet

Rebollet048 baixa resoulucióTots els anys els olivers celebren la festa de Nostra Senyora del Rebollet, patrona de la ciutat. El trasllat, la novena, la romeria al castell del Rebollet, la processó i el cant de l’aurora són la demostració de la devoció que el poble d’Oliva sent per la seua patrona. La festa s’inicia amb una concorreguda peregrinació des de tots els pobles de la comarca. El punt de partida és la plaça de Santa Maria, on cadascú tria una canya d’on penja una carabassa. La Mare de Déu és conduïda en carreta, seguida dels fidels pel camí de la Font fins al castell del Rebollet. En arribar-hi se celebra una missa al lloc on la patrona fou venerada durant molts anys. La missa acaba a l’hora de l’esmorzar i aleshores els festers reparteixen beguda i fruita. Pura manifestació de goig popular.

La Mare de Déu del Rebollet és una talla romànica de finals del segle XII i principis del segle XIII, una de les més antigues de València. La primera vegada que la trobem documentada és el 1270 quan hom li rendia culte a l’església de sant Nicolau del Rebollet. També, segons consta, ja era venerada en processons en temps de calamitats i desgràcies, i en alguns pelegrinatges. La devoció a la Mare de Déu ha estat constant  d’aleshores ençà.

Sant Francesc d’Assís

Francesc140 baixa resolució